Ahir vaig tenir la gran sort de poder disfrutar d’un moment per a mi. I vaig decidir experimentar amb el concepte de ‘no acció’: no fer absolutament res durant 10 minuts.
Així doncs, em vaig estirar al terra amb les mans desplegades. Només havia de mirar el cel, escoltar i observar. Sembla prou fàcil, oi? Doncs no ho va ser massa per a mi.
Al minut 1, les meves resistències ja trucaven a la porta. Pensaments com ara «ostres, potser els nens tenen gana«, «hauria d’engegar la rentadora ara que fa sol» o «li he de comentar aquesta experiència a la Marta«.
Per sort, n’era conscient i em vaig posar a prova i decidida a seguir endavant, vaig romandre estirada els 10 minuts. Ara bé, no em van faltar raons per deixar-ho córrer diversos cops.
Quantes vegades no ens ha passat a tots que deixem de viure experiències per nosaltres per tal de fer coses pels altres? I moltes vegades, ni tan sols ens han demanat que ho fem. O bé, tenir pressa per fer tasques que poden esperar un xic més?
Si tu també et vols posar a prova, observa les resistències que sents i anota-les. Potser et sorprendràs dels fantasmes que et venen a la ment. Si més no és un experiment curiós. Val la pena ser conscient d’aquests aspectes d’un mateix i així poder decidir millor què fem i quan ho fem.
